El pes de la metàfora
por: Martí Sales
Ha de venir i no té claus, són aquí. El seu amor és un gerani: tot lleugeresa, pètals i fulla –però també cinc quilos de femta i terrissa, recompta en Josep mentre en va llimant l’agafador. Sap que s’aturarà a l’interfono. D’acord, plantes al balcó –idea seva–, però qui les rega ara? Jo, pensa en Josep. Ell sempre viatjant. Això és amor? La fòrmula exacta de la gravetat de la situació: força=massa x acceleració. No hi ha ventrícula que ho aguanti, això. Ni parietal, espero, pensa en Josep mentre sona l’interfono i l’amor cau pel propi pes.
